Trastades. En Trasto es fa petit

“Trasto”, només de pronunciar aquest nom segur que us vénen al cap moltes coses, i potser fins i tot alguna de bona. Estam parlant d’un ca que vivia a una casa ben a propet del poble de Santa Gertrudis, de l’illa d’Eivissa, que tenia un nom totalment adequat a la seva manera de ser, és a dir, un trasto.

            En Trasto era un ca bastant gran, que tenia el pèl molt, moltíssim, llarg i de color cafè amb llet.  Amagats sota unes grans celles, uns petits ullets negres. Pareixia que mai havia romput un plat.

Tant llarg era el seu pèl, que una de les seves aficions preferides, muntar en bicicleta, es convertia en tota una pel·lícula d’aventures.

Sí, sí, era un trasto, en Trasto... i no parava de fer trastades! ....................................................