ERA UNA NIT COM QUALSEVOL ALTRA

Era una nit com qualsevol altra, d’aquella època que poc a poc es va
allunyant, en què la meva filla Adriana em reclamava que li expliqués un conte
abans d’adormir-se. Com que ja se sabia molts dels contes que teníem a casa,
aquella nit vaig començar a contar-li una història nova, una història que encara
no estava escrita a cap llibre i que, potser per això, aquella nena inquieta
escoltava amb més atenció, perquè moltes de les paraules que utilitzava li
resultaven familiars. Contava una història protagonitzada per un dels seus
animals més estimats i pròxims: un ca. Després d’aquella primera nit, ja no va
voler altre conte que els d’en Trasto, un ca molt particular i especial del poble
de Santa Gertrudis. El problema era que, com que el conte no tenia final, ella em
demanava que allargués més o menys la història d’aquell dia segons la son que
tingués ella i la paciència que tingués jo. Les històries d’en Trasto anaven fluint
entre la nena i jo, i així varen continuar durant una bona temporada.

En Trasto va continuar durant tant de temps a la memòria de la nena,
que vaig començar a pensar que pot ser les aventures d’en Trasto es mereixien
està escrites en un full de paper i dibuixades per una persona que pogués
aconseguir caracteritzar-lo millor que jo. El temps va donar la raó a en Trasto, i
encara que aquestes històries volen ajudar a dormir als nens i les nenes inquiets
de qualsevol lloc del món, m’agradaria animar a llegir-les a les persones adultes
que vulguin descobrir petites coses del camp, la mar i la gent de la meva
estimada illa d’Eivissa.
Els contes d’en Trasto, encara que escrits per un pare, són l’obra d’una
filla que va fer que aquest ca passés de la imaginació a convertir-se en una
història escrita en paper.
Espero que us divertiu tots tant com jo em vaig divertir escrivint-les i
contant-les a la primera nena que les va escoltar.
Gràcies, filla.