Ilustrado por Rafael Fernández Herrera

martes, 31 de mayo de 2011

Etapa 2. Proyecto Azul-Vuelta a Ibiza a nado



Recorrido: Salida de Playa Cala Nova – Llegada de emergencia Playa Cala Negra(frente a Tagomago).

Fecha:  Salida 16:30 horas del jueves 26 de mayo de 2011.

Distancia: 5,2km.

Condiciones meteorológicas: Marejadilla de sureste

Duración etapa:  2 h. 30 min 42 segundos.

Nadadores: Beatriz Santos Ferrer y Juan José Serra Boned.

Materiales: etapa realizada con neopreno y boya señalizadora con avituallamiento arrastrada por el nadador. Etapa sin embarcaciones de apoyo.

Características de la zona recorrida:  no divisamos el fondo en gran parte de la etapa. Al llegar a Cala Boix y bordear la punta se divisa un fondo variado, de poca profundidad y con multitud de peces.En este punto notamos una bajada importante de la temperatura del mar. Avistamiento de pequeños bancos de  medusas hasta llegar a la punta de Cala Boix y al girar la punta y divisar la isla de Tagomago nos encontramos con millones de medusas en toda la bahía de la cala negra. Por espacio de un kilómetro tenemos que nadar a braza, esquivando continuamente las medusas y recibiendo Juanjo Serra dos picaduras importantes, una en el cuello y otra en el pié. Aunque nuestro objetivo era llegar a Pou d´es lleó decidimos salir por una escalera situada justo debajo de la torre des campanitx ( a un kilómetro de Pou d´es Lleó) para evitar recibir más picaduras. Experiencia muy difícil, lo pasamos realmente mal. Marcamos el punto de llegada para empezar allí nueva etapa.

domingo, 15 de mayo de 2011

VUELTA A IBIZA A NADO

Etapa 1. Proyecto Azul-Vuelta a Ibiza a nado


Recorrido: Salida de Playa Santa Eulalia(junto a desembocadura del río)- Llegada Playa Cala Nova.

Fecha:  Salida 9:00 horas del sabado 14 de mayo de 2011.

Distancia: 7km.

Condiciones meteorológicas: Mar plana en perfecto estado y tiempo soleado.

Duración etapa:  2 h. 53 min 56 segundos.

Nadadores: Beatriz Santos Ferrer y Juan José Serra Boned.

Materiales: etapa realizada con neopreno y boya señalizadora con avituallamiento arrastrada por el nadador. Etapa sin embarcaciones de apoyo.

Características de la zona recorrida:  amplias zonas de posidonia durante todo el recorrido. Aguas muy transparentes y claras. Avistamiento de pequeños bancos de  medusas. Durante toda la travesía se aprecia el fondo con nitidez.

viernes, 13 de mayo de 2011

ERA UNA NIT COM QUALSEVOL ALTRA

Era una nit com qualsevol altra, d’aquella època que poc a poc es va
allunyant, en què la meva filla Adriana em reclamava que li expliqués un conte
abans d’adormir-se. Com que ja se sabia molts dels contes que teníem a casa,
aquella nit vaig començar a contar-li una història nova, una història que encara
no estava escrita a cap llibre i que, potser per això, aquella nena inquieta
escoltava amb més atenció, perquè moltes de les paraules que utilitzava li
resultaven familiars. Contava una història protagonitzada per un dels seus
animals més estimats i pròxims: un ca. Després d’aquella primera nit, ja no va
voler altre conte que els d’en Trasto, un ca molt particular i especial del poble
de Santa Gertrudis. El problema era que, com que el conte no tenia final, ella em
demanava que allargués més o menys la història d’aquell dia segons la son que
tingués ella i la paciència que tingués jo. Les històries d’en Trasto anaven fluint
entre la nena i jo, i així varen continuar durant una bona temporada.

En Trasto va continuar durant tant de temps a la memòria de la nena,
que vaig començar a pensar que pot ser les aventures d’en Trasto es mereixien
està escrites en un full de paper i dibuixades per una persona que pogués
aconseguir caracteritzar-lo millor que jo. El temps va donar la raó a en Trasto, i
encara que aquestes històries volen ajudar a dormir als nens i les nenes inquiets
de qualsevol lloc del món, m’agradaria animar a llegir-les a les persones adultes
que vulguin descobrir petites coses del camp, la mar i la gent de la meva
estimada illa d’Eivissa.
Els contes d’en Trasto, encara que escrits per un pare, són l’obra d’una
filla que va fer que aquest ca passés de la imaginació a convertir-se en una
història escrita en paper.
Espero que us divertiu tots tant com jo em vaig divertir escrivint-les i
contant-les a la primera nena que les va escoltar.
Gràcies, filla.

jueves, 5 de mayo de 2011

Trastades. En Trasto es fa petit

“Trasto”, només de pronunciar aquest nom segur que us vénen al cap moltes coses, i potser fins i tot alguna de bona. Estam parlant d’un ca que vivia a una casa ben a propet del poble de Santa Gertrudis, de l’illa d’Eivissa, que tenia un nom totalment adequat a la seva manera de ser, és a dir, un trasto.
            En Trasto era un ca bastant gran, que tenia el pèl molt, moltíssim, llarg i de color cafè amb llet.  Amagats sota unes grans celles, uns petits ullets negres. Pareixia que mai havia romput un plat.
Tant llarg era el seu pèl, que una de les seves aficions preferides, muntar en bicicleta, es convertia en tota una pel·lícula d’aventures.
Sí, sí, era un trasto, en Trasto... i no parava de fer trastades! ....................................................

Trasto es así de trasto

Nuestro protagonista de Trastades es un perro color café con leche que no para de hacer cosas.